Pètria naix de la fascinació per aquells llocs on la natura s’expressa d’una manera quasi arquitectònica.

​

El punt de partida de la col·lecció es troba en els paisatges volcànics d’Islàndia i, en particular, en Reynisfjara. Allí, les formacions de basalt emergeixen del terreny amb una geometria sorprenentment precisa. Són estructures creades per processos naturals que, tanmateix, semblen haver estat projectades: columnes, prismes i plans que es repeteixen i s’agrupen fins a construir un paisatge monumental.

​

M’interessava especialment aquesta contradicció. La possibilitat de trobar ordre dins d’una cosa tan primitiva, imprevisible i poderosa com la natura.

​

A partir d’aquesta observació naix Pètria. No com una reproducció literal del paisatge, sinó com un exercici de síntesi. He buscat reduir aquestes formacions a geometries essencials, traslladant-ne el caràcter, la proporció i la presència al llenguatge del mobiliari.

​

Les peces es construeixen des de la massa i el volum, però també des del buit. Bases d’aparença pètria conviuen amb superfícies que semblen suspendre’s sobre elles; geometries contundents es relacionen amb materials transparents i plans lleugers. Aquesta tensió entre pes i lleugeresa, entre allò sòlid i allò eteri, és una constant en tota la col·lecció.

​

També hi ha una voluntat escultòrica. No volia dissenyar únicament objectes que ocuparen un espai, sinó elements capaços de modificar-ne la percepció. Peces que pogueren funcionar individualment o agrupar-se, generant petites arquitectures i paisatges interiors.

​

Pètria és, en definitiva, una interpretació de la matèria i del temps. Una recerca de l’essencial a través de formes que semblen haver estat sempre allí.