Corba sorgeix d’un gest continu. Una línia que avança, gira i envolta la peça fins a convertir-se en la seua pròpia estructura.

​

En aquesta col·lecció volia explorar la corba no només com una decisió formal, sinó com una manera de construir. Fer que una mateixa línia poguera definir el volum, sostenir-lo i, al mateix temps, determinar la manera en què ens relacionem amb ell.

​

La fusta recorre les peces amb continuïtat i deixa visibles les seues unions. No hi ha voluntat d’amagar com estan construïdes; al contrari, els encaixos formen part del seu llenguatge i revelen la naturalesa del material i el treball que hi ha darrere de cada forma.

​

Aquesta estructura genera una sensació particular: les peces semblen estar en moviment encara que romanguen quietes. Les línies canvien de direcció, es prolonguen i tornen sobre elles mateixes, dibuixant un recorregut que es pot seguir amb la mirada, però també amb les mans.

​

El tacte té, per això, una importància especial en Corba. Les arestes desapareixen, les superfícies se suavitzen i la fusta adquireix una qualitat més pròxima i sensorial. Volia que el contacte amb la peça fora natural, que convidara a tocar-la i a descobrir la forma a través del gest.

​

En els seients, aquesta idea es fa encara més evident. L’estructura envolta el cos i construeix una sensació d’acollida. Els braços no apareixen com elements independents, sinó com la continuació d’una línia que acompanya la peça i acaba abraçant qui l’habita.

​

Aquesta mateixa corba es trasllada a les taules, on el gest es torna més abstracte i permet entendre tota la família des d’un mateix traç.

​

Corba parla de continuïtat. D’una forma que flueix sense interrupcions, de la fusta treballada des del respecte per la seua naturalesa i d’objectes concebuts no només per ser observats, sinó també per ser recorreguts, tocats i habitats.